- Activitats
-
Activitats 1 dia
-
El bosc, espai de refugi
-
Els Maquis a Espinalbet
-
Pedret de nit
-
Amb els Maquis a Castellar de n'Hug
-
De Castellnou a la Creu de Perelló
-
Seguint la ruta dels Maquis
-
La motxilla del Maqui (Rajadell)
-
La motxilla del Maqui (Sant Mateu de Bages)
-
Caracremada. Visita teatralitzada
-
Pels llocs dels Maquis amb diligencia
-
Marxa guiada d'orientació
-
Taller de plantes i remedis naturals
-
Cursa d'orientació
-
Pels camins dels Maquis
-
Bosc d'aventura
-
- Activitats 2 dies
- BTT i activitats esportives
- Activitats escoles
- Activitats per famÃlies
- Caps de setmana
-
Activitats 1 dia
Francesc Sabaté Llopart
Francesc Sabaté Llopart (L'Hospitalet de Llobregat, 1915 ‐ Sant Celoni, 1960)
Francesc Sabater, Quico, va estar vinculat des de l’època de la II República a grups d’acció anarquista, com "Els Novells". D'ofici mecànic, treballà en diverses fàbriques de la comarca del Baix Llobregat al costat del seu germà
Josep. Durant la Guerra Civil, va lluitar en el front d'Aragó amb la Columna dels Aguiluchos de la FAI. i també amb la Columna de Durruti i ja va tenir problemes amb els comandaments comunistes. El 1939 s’exilià a França però retornà el 1944 de forma clandestina per continuar la lluita contra el règim, junt amb els seus germans Josep (1909‐1949) i Manuel (1927‐1950) i d’altres companys. Des del seu refugi a França compaginava treballs de lampista, llauner i agricultor amb la seva activitat antifranquista; robatoris a empresaris acabalats i entitats bancàries per a finançar activitats contra el règim, trasllat de propaganda antifranquista des de França, reorganització dels sindicats de la CNT a l'interior, sabotatges i activitats d'escamot urbà a Barcelona. El seu grup editava El Combate, revista portaveu dels grups anarcosindicalistes que es repartia clandestinament a Catalunya en cercles obrers.
Va ser descrit com "L'enemic públic número 1 del règim franquista" en els mitjans de comunicació de l’època. En la seva última etapa d'activitat guerrillera va mantenir fortes discrepàncies amb la CNT‐FAI a l'exili. El 1959 realitza el que serà conegut com “El darrer viatge”. El seu grup és sorprès i acorralat al Mas Clarà de Girona per la benemèrita. Els seus companys van ser morts en el tiroteig però ell, ferit, va aconseguir fugir i arribar fins a Sant Celoni, on va ser mort en un tiroteig amb el somatent Abel Rocha. Amb 44 anys, desapareixia el guerriller i naixia el mite.
Text: STOA
Francesc Sabaté Llopart. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelon
|
|
|
|